La dolcesa de la riera de la preciosa cançó d'en Xesco Boix no s'adeia gens amb el tarannà momentani d'aquestes aigües -per un dia- impetuoses.
Riera dolça i lenta
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa
del vespre fins al matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada