dilluns, 2 de maig del 2011

DIA 2: Aiguafreda-St. Quirze Safaja (Els 3 monts a la nostra manera)

Aquest segon dia sortim d'Aiguafreda (bé, esctrictament sortim de l'Abella (=Sant Martí de Centelles, l'estació de tren es diu així).
Comencem pujant a la part alta de l'Abella seguint els senyals de la Matagalls-Montserrat per fer el grau de Can Tresquarts. Però a l'altura dels Terrissos Vermells ens separem de l'itinerari nou de la MM, que va per pista i més al sud. Nosaltres ens enfilem per un caminet molt maco per on acabem arribant a la font del Rouret.

Els Terrissos Vermells, on deixem els senyals de la MM actual

Travessem el Torrent del Tro (Alpina) o de l'Oller (segons l'ICC) per un pontet

Pel torrent hi baixa força aigua. Al cap d'una estona ens desviem del camí cap a la dreta per anar a la font del Rouret.

A l'altra banda de la vall veiem el Montseny, amb el turó del Tagamanent que es distingeix pel castell de dalt

 I de seguida ja som a dalt dels cingles, amb uns tallats i unes vistes impressionants. Ara, durant una bona estona anirem planejant seguint els cingles en direcció sud. La MM de seguida deixa l'altiplà de la cinglera i se'n va en direcció oest.

Pel camí topem amb una preciosa papallona cua d'oreneta


 En general passem pel camí d'arran del cingle, però a vegades anem una mica més endins i podem contemplar algunes masies i conreus.



 Mirant enrere, l'espectacle de la paret de la cinglera és impressionant


En un cert punt el camí s'allunya bastant de la cinglera i passa per un bosquet

 I arribem a l'altura de la Trona, que és aquesta roca que sobresurt, i que és un excel·lent mirador. En una altra ocasió ens hi va portar el nostre amic Palau.

Trobem algun senyal del camí de St. Jaume

I trobem aquest senyal, que de moment no sabem identificar, i que més endavant veiem que correspon a la ruta dels 3 monts. L'IP2 indica que es tracta de la segona etapa (Tagamanent-St.Miquel del Fai-St.Feliu de Codines)

Passem per davant de Can Ragidell

Abandonem definitivament els cingles de Bertí, girem cap a l'oest i passem per la preciosa casa de la Bellavista Vella.

Pel camí trobem una latrina de toixó. Ens desviem per un PR que baixa a la font del Pollancre. Veiem que no hi ha font com a tal, sinó un abeurador pel bestiar i una bassa artificial tancada amb un filat.

Ara el camí és una pista de terra que va baixant lentament seguint les giragonses de les muntanyes del Serrat del Soler. En un cert moment ja veiem el Puig Descalç i una mica abans s'insinua el petit nucli de St. Pere de Bertí.


 Ja veiem cap al sud el nucli de St. Feliu de Codines i urbanitzacions que s'enfilen per la muntanya. Els 3 monts hi acaben la segona etapa. Nosaltres preferim fer nit al petit i enlairat poblet de St. Quirze Safaja.


 Aviat ja comencem a veure uns nous cingles, els de la zona del riu Tenes i St. Miquel del Fai.

Però abans del Tenes trobem el riu Rossinyol.

I la Roca Gironella

 Aquí ens toca agafar la carretera asfaltada, que ens durà a sobre de St. Miquel del Fai.
 Observem les basses que fa el riu Tenes per sota de St. Miquel del Fai i, com que fa calor, anem amb la il·lusió de banyar-nos en unes basses de més amunt.

Sant Miquel del Fai, que trobem tancat.


A x=432370 i y=4618934 abandonem la carretera asfaltada i agafem un bonic sender local (i encara més després de l'asfalt!) que surt enfilant-se amb força, molt cuidat, i que seguirà pel marge dret del Tenes un bon tros més amunt i ens permetrà baixar fins al riu a l'altura del Molí de Baix. Allà planegem banyar-nos als gorgs.


Però ja fa una bona estona que hem sentit un tro de mal averany. El cel es va tapant i ja veiem clar que no hi haurà banyet. Al cap de poc comença a ploure fort i tenim la sort de poder-nos aixoplugar al Molí de Baix. Allà esperem que passi la tempesta i en comptes de continuar cap al molí de les Llobateres, desfem la baixada que havíem fet fins al molí i agafem la directa cap a St. Quirze Safaja passant per una pista que s'enfila fins a unes cases i fins a la C1413B. Des d'aquí hi ha un camí molt bonic que permet arribar al poble pel costat del Tenes, que s'ha de travessar vàries vegades per pedres. Allà ens acullen a la Fonda Safaja una parella amb dos nens -que han tingut l'amabilitat d'obrir per nosaltres en el seu dia de festa- i ens fan un bon sopar (amb uns deliciosos ciurons, que són l'especialitat de la casa). Havent sopat, com que estem cansats de tant trescar ens en anem a dormir a una confortable habitació molt moderna i acollidora.
Hem fet 22 km amb uns 750 metres de desnivell acumulat positiu i uns 550 de negatiu.
Fonda Safaja, molt recomanable: http://www.fondasafaja.com/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada