Aquest tercer dia de la nostra particular travessa cap a Montserrat des del Montseny, sortim de Sant Quirze Safaja, comprem alguna cosa per menjar pel camí en un petit super que hi ha a la carretera mateix, una mica més amunt i iniciem la ruta. Fa molt bon dia. Avui anirem a buscar l'itinerari "oficial" de la Matagalls-Montserrat i el seguirem fins a Sant Llorenç Savall, on farem nit.
Els tres monts el dia abans van a dormir a Sant Feliu de Codines i en aquesta etapa arriben a St. Llorenç Savall igualment però passant per Gallifa.
Comencem sortint del poble i pujant per una pista que va en direcció sud fins a creuar la C-59 i trobar ja la ruta de la MM. Només travessar la carretera, trobem un camí molt maco i tot està tan verd en aquesta època.
Hi ha com petits "prats" de falgueres, que comencen a desplegar les fulles.
Més endavant el camí es converteix en una pista que puja en suau pendent fins al collet de Matafaluga.
Des del camí veiem els característics cingles de Gallifa.
Al collet de Matafaluga hi ha una cruïlla de diferents pistes i molt a prop hi ha l'església solitària de sant Julià d'Úixols, amb campanar romànic, de l'any 961, i que visitem encantats. Hi fem una parada molt agradable.
Al costat de l'església hi ha uns imponents i preciosos castanyers d'índies que fan una ombra d'allò més agradable.
Acabem arribant a la masia de les Planes, abandonada, enorme. És realment un d'aquells llocs on "Jesucrist va perdre les espardenyes", que diuen. Hi ha una sensació de solitud total. Hem entrat en una zona abrupta, amb un relleu complicat, seca, i això no en devia afavorir gens el poblament. Es respira una sensació de calma, agradable, que produeixen, quan hi passes, aquests llocs aïllats, desèrtics...
Ja veiem al fons la "barrera" de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola en una punta i el Montcau a l'altra.
El paisatge d'aquesta part abans de la vall del riu Ripoll i tota la "paret" de Sant Llorenç del Munt és molt bonic també.
L'estepa blanca, molt abundant.
De moment encara anem per agradables caminets.
Mirant cap al sud.
Una pista ens porta cap avall, cap St. llorenç.
Mirant enrere, veiem algun mas, però són molt escassos.
La pista va baixant cap a St. Llorenç Savall
Anem disfrutant de l'espectacle de la variada vegetació de la zona.
Veiem les primeres plantes de ginesta florides.
El sector del Montcau cada cop més visible.
Una curiosa estepa blanca amb la flor blanca (sempre són rosades).
I acabem la nostra etapa al sensacional Hostal Cal Pla, un casa modernista restaurada amb un bon gust extrem, respectant el caràcter de la casa al màxim, amb les habitacions que tenen noms de les agulles i roques de Sant Llorenç del Munt. http://hostalcalpla.com/presentacio.htm
Avui ha sigut una etapa d'anar pujant en la primera meitat i en la segona d'anar baixant. Hem fet 16,5 km. amb un desnivell positiu de 500 m i negatiu de 650 i hem arribat força d'hora al poble, fins al punt que al restaurant dels amos de la fonda ens pregunten que si volem dinar. Ja ens va bé anar d'hora, ens prenem una cervesa petita i podem fer el turista pel poble, que és prou bonic, amb el riu Ripoll que el travessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada