Aquests dies, des del dilluns de pasqua fins aquest divendres inclòs, hem estat fent la Matagalls-Montserrat però en etapes i amb l'itinerari modificat. Va ser idea d'una amiga meva, la Montse V. Però de fet, durant la travessa, vam descobrir que això de fer la Matagalls-Montserrat per parts ja estava inventat i que és una ruta nova que es diu "els 3 monts" (Montseny, Montcau i Montserrat). Però tampoc vam seguir ben bé l'itinerari dels 3 monts.
Nosaltres vam fer el següent recorregut (els desnivells són acumulats):
1-Coll Formic-Aiguafreda: 350 amunt i 1.050 avall, 17,5 Km
2-Aiguafreda-St. Quirze Safaja: 750 amunt i 550 avall, 22 Km
3-St.Quirze Safaja-St. Llorenç Savall: 500 amunt i 650 avall, 16,5 Km
4-St. Llorenç Savall-Rellinars: 650 amunt i 800 avall, 24,5 Km
5-Rellinars-Monestir de Montserrat: 750 amunt i 450 avall, 17 Km
Total: 98 Km, 3.000 metres de desnivell positiu i 3.500 negatiu.
A la web dels 3 monts hi diu "el senderista es pot planificar la ruta a la seva manera gràcies a l'àmplia oferta de serveis turístics". Res més allunyat de la veritat. Sobretrot pel tema del dormir. Nosaltres vam estar planificant les etapes en funció dels llocs per on ens agradava més passar, però també molt en funció de a quins pobles hi havia un hostal on poder dormir (i fer un bon sopar, perquè pel camí es menja poc i és menjar fred).
Va ser per això que l'etapa 4 pensàvem que hauria de ser St. Llorenç Savall-St. Vicenç de Castellet (on hi ha hostal), però a l'hostal de St. Llorenç Savall ens van informar de l'existència d'una casa rural a Rellinars que també funciona com a hostal. Ens va anar molt bé perquè aquesta etapa ja era llarga i pujant fins a St. Vicenç de Castellet encara ens quedava més llarga.
La primera etapa va ser Coll Formic-Aiguafreda. Els 3M fan del poble del Montseny a Tagamanent. Nosaltres ja havíem pensat de sortir del poble del Montseny i agafar el Pla de la Calma a l'altura del Cafè pel GR, i creiem que val la pena i que no queda una etapa excessiva, però al final vam sortir de Coll Formic. Però sí que ens feia gràcia anar a dormir a Aiguafreda, perquè l'endemà vam pujar als cingles de Bertí des de més al nord i vam fer tota una part que ells no fan. Potser van a Tagamanent pel tema de l'allotjament. A Aiguafreda l'única possibilitat és el càmping l'Avencó, que lloga rulots de quatre places (2 llits de matrimoni en una mateixa rulot molt petita a 25 euros en total, sense cap àpat, és clar; és un allotjament bàsic, però suficient; les dutxes i els lavabos els tenen nets). Aiguafreda queda molt a prop, és un poble bonic i agradable i hi vam anar a sopar al vespre i l'endemà a esmorzar.
Comencem a caminar per la pista que surt de Coll Formic i que recorre el pla de la Calma. El dia està força fresc i una mica insegur.
De seguida tenim bones vistes de les Augudes-Turó de l'Home
La meteorologia canviant dóna un llum interessant a aquest paisatge peculiar del Pla de la Calma, amb la terra tan vermella i la vegetació arbustiva de diferents verds.
Del pla de la Calma estant contemplem les diferents muntanyes per on passarem: els cingles de Bertí, en primer terme, més baixets, els de Gallifa, la gran "barrera" de la Mola-Montcau i finalment Montserrat, la muntanya serrada.
El Cafè, amb el teló de fons grandiós de Les Agudes-Turó de l'Home
Poc després de passar pel Cafè, fem una paradeta al monumental faig de Can Figuera, figura solitària en aquest entorn de mates i petits arbrets esparsos.
Seguim avançant per la pista. Tenim la sort de no topar ni amb un sol cotxe. Sembla mentida que aquest espai protegit i tan emblemàtic el travessi una pista oberta a tot tipus de vehicles. La mateixa amplada de la pista ja la fa esquerpa pel senderista.
Comencem a baixar cap a Aiguafreda i trobem la preciosa masia de Ca l'Agustí.
Ja veiem la petita elevació del Tagamanent, amb el castell-ermita al cim.
Es posa a ploure una mica i hem d'escurçar una petita parada que fem en un prat. Però tenim temps de menjar alguna cosa.
El Castell-església de Tagamanent
Baixem del turó de Tagamanent i continuem pel GR, que abandona la pista i segueix cap a la dreta convertit en camí.
El camí en molts trossos té aquest "empedrat" de roca vermella tan maco.
És l'època de les flors, que llueixen aquests colors tan fantàstics.
A prop del càmping de l'Avencó hi trobem un gran pou de glaç amb aquesta fotografia històrica de quan s'extreia el gel del riu i es colgava al pou per esperar l'estiu i anar-lo a vendre.
Les últimes llums del dia ens acomiaden en aquesta primera etapa de la travessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada