diumenge, 28 d’agost de 2011

Núria-Canigó (dia 1:Núria-Ulldeter pel Pic de l'Infern)

A principis d'agost (del dia 3 al 6) vam fer la travessa clàssica Ulldeter-Canigó però allargant-la al començament fins a Núria. Vam tenir sort amb el temps, cosa que ens va permetre admirar molt bones vistes tant des del coll de Noucreus i tota la carena que vaig seguir fins al pic de l'Infern, com des del fantàstic altiplà de Camp Magre, etc... i també des de dalt del Canigó.

Hi havia ganes de fer el Canigó, on no havíem pujat mai ni la Montse V ni l'Anna ni jo, i com que volíem sortir uns dies seguits ho vam plantejar com una travessa. Vam poder aprofitar els magnífics serveis d'àpats i llit dels refugis d'Ulldeter, Marialles i Cortalets, cosa que ens va permetre anar amb el pes mínim d'aquests casos, que ja és prou quan has de fer quilòmetres i desnivells. A tots tres refugis hi vam estar molt bé i ens van tractar molt bé.

Les "etapes" van anar de la següent manera:

dia 1: Núria-coll de Noucreus-Pic de la Fossa del Gegant-coll de Carançà-coll de la Vaca-pic inferior de la Vaca-el Portell-Pic de l'Infern-Portell dels Gorgs-baixada cap al GR 11-Coll de la Marrana-refugi d'Ulldeter: 13,5 Km 1240 m amunt i 900 avall

dia 2: Ref. d'Ulldeter-Vallter-Portella de Morens-Portella de Concròs-Portella de Rojà-Esquerdes de Rojà-Collada de Roques Blanques-Collada del Vent-Pla Guillem-Ref. de Marialles: 23,7 Km i 530 m amunt i 1050 avall

dia 3: Ref de Marialles-Ref Aragó-Prats de Cadí-Portella de Valmanya-la xemeneia-Pica de Canigó-Pic Jofre-Ref. de Cortalets: 14,3 Km i 1.100 m amunt i 680 avall

dia 4: Ref. de Marialles-Ref. de Bonaigua-Roc d'Onze Hores-Portella de Dalt-Vernet: 12,5 Km i 104 m amunt i 1600 avall. Des de Vernet hi ha autobús fins a Vilafranca de Conflent (deixa a l'estació del tren groc per anar cap a Puigcerdà/ tren normal cap a Perpinyà) que segueix fins Perpinyà (deixa al costat de l'estació de tren de Perpinyà)

Sortim amb molt bon temps de Núria i fem el primer tros de camí comú Noufonts-Noucreus per deixar després el GR de Noufonts i continuar cap a la dreta, pujant sempre per l'esquerra del torrent de les Mulleres. Verd intens de l'herba, moltes flors...


El camí va pujant suaument sense grans pendents, la grandiositat de les muntanyes que ens envolten és un plaer per la vista i per l'esperit.

Trobem un grup d'escoltes que baixen, tot contens i cridaners, que s'aturen a cedir-nos el pas, perquè -segons m'informa un dels seus caps- els que pugen (nosaltres) tenen preferència, cosa que jo no sabia.


El pendent es fa més fort en l'últim tram de pujada al coll. Ja es veu gent per dalt de la carena.


Aquí deixem enrere un collet que hi ha entre la cota 2.761 i el coll de Noucreus. Però per aquí no s'hi pot anar, cal continuar cap a l'esquerra (NW) fins al coll de Noucreus, tot i que després tocarà anar cap a l'Est.

Al coll del Noucreus hi ha un grupet i aprofitem per demanar que ens facin la foto de rigor sense haver de posar el disparador automàtic.

I anem carenant pel GR 11, amb l'espectacle constant d'aquestes muntanyes grandioses.

Aviat trobem el coll de Carançà i els estanys, preciosos. Hi ha bromes cap al N.



Al coll de la Vaca ens separem. Les meves amigues no deixen el GR i baixen cap a la barraca de Tirapits per continuar cap al Coll de la Marrana i jo en canvi segueixo per la carena cap al pic inferior de la Vaca, perquè vull anar fins al Pic de l'Infern.

El GR 11 molt ben marcat que baixa cap a la barraca de Tirapits, de pedra.

Les roques blanques d'abans del Pic dels Gorgs

A sota del Pic dels Gorgs trobo una marmota que mira cap a la vall. No em veu arribar i està tan tranquil·la.

A l'esquerra el Pic dels Gorgs i el Pic de l'Infern. A la dreta el Fresers i el Bastiments.

El collet d'abans del pic de l'infern i el Pic de l'Infern. En un moment hi sóc.

La foto de rigor ...amb l'automàtic.

La vista des de dalt del Pic de l'Infern és impressionant: aquí els estanys de la Coma de l'infern i a l'esquerra l'estany negre (diria) de Carançà.

Baixant del pic de l'Infern, vull retrocedir fins al collet d'abans per anar a agafar el portell dels Gorgs i baixar cap al GR 11 per un camí no gaire clar que marca el mapa de l'Alpina, però no retrocedeixo prou i em poso a baixar -després ho veig- cap a Coma Mitjana. Veig un llac allà sota que no em quadra (és el de Coma Mitjana!) i miro mapa, GPS i rectifico. Però costa re-orientar-se quan estàs mal fixat. Vaig baixant per on puc en direcció al fons de la vall, ara sí, de la vall correcta, i pel camí trobo algun isard.

I ja veig el GR, marcadíssim, que va pujant una mica en el tram final cap al coll de la Marrana, molt emboirat.

Cap al Coll de la Marrana s'ha emboirat molt. Hi ha un gran grup d'isards -uns 40- que pugen de la Coma de Fresers. He quedat amb les meves amigues al coll de la Marrana si feia bo, perquè elles volien pujar al Gra de Fajol. Al coll bufa vent fort, hi ha boira i no hi ha nigú. Cap al Gra de Fajol no veig res i tiro cap avall. Les trobo un tros avall, reposant. Han pujat el Gra de Fajol bastant tapat i a dalt vista nul·la, però els hi han agradat molt les precioses roques blanques tan característiques d'aquesta muntanya. Abans del coll de la Marrana m'he trobat un francès que va carregadíssim perquè diu que és autònom: Ho porta tot a sobre, tenda, menjar, etc... No vull ni pensar el pes que deu fer la seva megamotxilla.

Un cop trobo les meves amigues, en menys d'un quart d'hora ens plantem al refugi, on gaudim d'una merescuda cerveseta compartida i després un soparàs d'aquests de refugi tan bons i abundants. Primer plat: sopa. No falla. Anem a dormir d'horíssim, com només pots fer quan estàs molt cansat. La cosa ha començat molt bé. Encara tenim per davant dos dies intensos i un tercer dia ja de retorn. Especulem amb el temps, perquè el pronòstic, sobretot pel dia de pujar el Canigó, no és gaire bo. Però de fet el pronòstic per aquest primer dia no era gens bo i bé que s'ha comportat. Només han caigut quatre gotes comptades abans d'arribar al refugi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada