dimarts, 29 de març de 2011

La Salut (St. Feliu de Pallarols)

Aquest dissabte passat vam fer una matinal una mica llarga fent una volta circular des de St. Feliu de Pallarols, seguint l'itinerari 28, que han marcat des del poble mateix, passant pel coll d'Uria i fins al santuari de  la Salut. I des d'aquí vam baixar per un altre camí senyalitzat directes cap a St. Feliu.


De seguida trobem el riu Brugent, que baixa molt cabalós


Pel camí podem admirar algunes grans alzines

En la pujada cap al coll d'Uria tenim l'agradable sorpresa de poder admirar una masia enorme i preciosa, abandonada, lamentablement, però molt ben conservada ...encara: Can Riu Brugent


La porta d'entrada està a l'altra banda de la façana de la foto anterior

El que devien ser les feixes de la casa



Es nota que és primavera!




Un cop passat el coll d'Uria, on es travessa la carretera vella de Vic, el camí és una agradable pista per entremig d'un bosc de fajos


La pista es va convertint en un caminet




S'acaba el bosc de grans fajos i travessem una riera seca

A l'altra banda més faig


Acabem arribant a uns grans plans, molt verds.


Al cap de poc trobem l'estany del Coll, que no és un estany, però sí una bassa permanent, que s'ha recuperat i marca un contrapunt molt agradable. Llàstima d'una línia elèctrica molt aparatosa que espatlla una mica un paisatge que seria idílic.



El camí continua per entrenig d'un bosc de bedolls esclarissat, els arbres llueixen aquesta escorça blanca i negra tan característica i tan maca






I aviat ja som a la Salut



 Un parell de fonts més ens acompanyen en el camí de baixada, que també té un traçat bonic i agradable.



I ja tornem a ser a St. Feliu, amb el riu Brugent travessant-la.


dimecres, 23 de març de 2011

salt de sallent

Unes quantes fotos de la volta que vam fer a principis de desembre per la zona del salt de Sallent. Des de Sant Privat d'en Bas vam acabar d'anar amb cotxe fins on la pista queda tancada, vam agafar el camí, vam travessar el riu, vam pujar per les escales, vam veure el salt de Sallent i vam baixar pel camí dels matxos.
Segons ens van informar unes persones de la zona, aquest salt no té mai gaire aigua si no ha plogut fa poc, però la llargada de la caiguda que fa l'aigua i l'entorn li donen espectacularitat.
El massís del Puigsacalm és omnipresent a la zona

























dimarts, 22 de març de 2011

micropaisatges

Quan ens acostem a observar les fulles, les textures de les roques, dels líquens, descobrim un món màgic, invisible si hi passem massa de pressa.










 


 



 



 



 



 



dijous, 17 de març de 2011

la muntanya de les formigues

Nom oficial: Sant Miquel de Solterra. Amb els seus 1.200 m és el cim culminant de les Guilleries
A finals de novembre hi vam pujar des d'Osor. Vam anar a agafar una pista abandonada des d'una mica més endavant de la font del Borrell enfilant-nos cap a la dreta. La tornada la fem pel GR, que és una pista.





Pujant, després de deixar l'antiga pista abandonada que ja es va omplint de vegetació, anem per un agradable corriol entre grans fajos, ara ja gairebé despullats de les fulles.





El cim és molt aeri i té vistes en totes direccions